Fins a l’arribada de les idees de la Il·lustració, l’educació, igual que la societat, era estamental, els nobles educaven als seus fills als seus palaus amb els preceptors que contractaven, de la mateixa forma el clero ho feia en les seues escoles, i pel general el poble sols es preocupava en treballar per poder menjar, que no hi era poc, en el món rural d’aleshores eren molt pocs els que acudien a una escola, que encara que poques, existien i depenien de l’Ajuntament o bé de les ordes religioses, l’església exercia el control de l’escàs ensenyament del moment amb la finalitat de perpetuar la seua ideologia.
Torregrosa (2012) afirma que, al segle XVIII si hi havia escoles de «primeras letras», encara que molt contades, però més que res conventuals, monacals i parroquials, a més de les universitats que tenien un origen pontifici. Es pot afirmar, que les funcions dels centres d’ensenyament eren les del sosteniment, mitjançant professorat i matèries, del model de la societat medieval.