Relaciones materno-filiales en el embarazo.
Animales que dan vida.
¿Jugamos?.
Les partides rurals de Vinaròs.
Mi vecina Edelvina.
Flora.
Gossos.
Yo, el Fadrí.
La Tómbola.
Las Alfombras de serrín.
del Santísimo Misterio de Aguaviva.
25 Años del taller de senderismo Uji Majors.
Los danzantes y el Maestro.
El Soundpainting.
Un paseo por la historia.
de la agricultura urbana.
El maravilloso mundo del cine.
Atardecer desde mi balcón.
El vermut.
Una alumna ejemplar.
La Dolçaina.
Evolución o involución.
Los senderistas van por buen camino.
La Tormenta.
¿Autoprotección?.
La casa de les senyoretes.
La granja de las abuelas.
Recuerdos de la niñez.
Acróstico.
Más que múscia.
Cuando el Geranio viaja en avión.
y los trabajadores en pateras.
Los “pechos de mora» y “la mona de pascua”.
El porqué de unas puertas abiertas en la universidad.
Archivo
Revista Renaixement. Año XV, nº 55, diciembre 2023
Vuelta al cole.
Insomni Cultura.
Decébalo.
Així són les nostres classes.
Sangre dorada.
Sobre los huertos urbanos.
Crítica Película: El Gatopardo.
Los huéspedes.
Classes a les aules per a majors a les seus.
Amor ¿cuántico?.
Carlos Pau Español.
El tiempo que se nos escapa.
El carbón azul.
El fin de la Navidad.
Una excursión ciclista
al Prat de Cabanes – Torreblanca.
Compartim classes, Inter-Seus.
Vicente Martin y Soler.
Els Reis Mags i els colors Alpino.
Convención ciudadana sobre Salud Mental.
Cogitatio – Sképsi.
La Torre del Pinaret.
Un nuevo hogar.
Los orígenes de Castelló de la Plana.
De músicas, ritmos y bailes. El pasodoble (II).
Un senderismo por los Valles Oscenses.
Activitats primer trimestre curs 2023-2024.
Relato insólito.
Importancia de otorgar testamento.
El sino de la niñez.
La Mediterrània.
Els Bureos.
Un amor a prueba de batería.
A mi abuela Vicenta.
Revista Renaixement. Año XV, nº 54, mayo 2023
La Gaiata, la seua història, la seua construcció i el seu futur
El comercio: historia, evolución y futuro
5620 metros
Sijena, un monasterio Real
Envidié
Accidentes de trabajo, carretera y ciudad con consecuencia de muerte
Robot MPTM, el robot líquido
Decadencia de las masías
La tragedia silenciada
Maratón ¿qué es?
Migraciones interiores en España
Cine y discapacidad
Tarde de teatro
Muralles de la Vila en el s. XIII
La Gaiata. La seua història, la seua construcció i el seu futur
Se pretende dar a conocer, al público en general, qué es una Gaiata, el símbolo por antonomasia de las fiestas fundacionales de la ciudad de Castellón.
Se analiza desde un punto de vista histórico así como la idiosincrasia particular de sentimiento castellonero, de su singular forma de construir, teniendo en cuenta las diferentes modalidades de Gaiata que podemos encontrar.
Por último se analiza su proyección de futuro desde el punto de vista que le conferirá la máxima salvaguarda patrimonial que le ofrecerá la ley de Patrimonio Cultural Valenciano, toda vez que se está en trámites su declaración como Bien de Interés Cultural.
Revista Renaixement. Año XV, nº 53, marzo 2023
El tram de Opicina
Lo volví a sentir
Vestidos de domingo
Quiero que me conozcan
La energía infinita
Salmonetes de plastilina
Cacos y Okupas
Azules
La evolución del homo
Cuatro años de postgrado
Juan Bautista Carbo Rovira
El mas de Sixto
“Les estrenes de Nadal” y “La Casca”
El sino de una niñez robada
Héroes ignotos en Bejís
La cultura ibérica en la Comunidad Valenciana
Los Mores. Escuela rural unitaria
Les dones de la mar
Patrimonio olvidado, picaportes o aldabas en Castelló s.XIX-XX
El Arca de Noé
Día de mercado
Gaudir la bicicleta
El hidrógeno verde
El árbol amado
Soledad
El barranc del Vallàs
Pequeños dioses domésticos
El padrino
Revista Renaixement. Año XIV, nº 52, diciembre 2022
Rambla de la Viuda
Agua desatada
Melchor Zapata
Peones de arena
Origami
Mi vida (así soy yo)
¿Qué soy?
Los cátaros: herejía o religión
La orientación en la navegación marítima a través de la historia
La cultura castreña en Asturias 18 El poble de la meua dona
El maravilloso mundo del patchwork y sus orígenes
El mar, mi mar
Alcalá de Henares, patria de curas y militares
Cuentos de calleja para nuestros nietos
Conmigo que no cuenten
Los frutos cítricos en el arte y las fiestas 34 La plaza mayor de Castelló
La avispa
65 aniversari de la “riuà”
Alcoi, la ciudad de los puentes… entre otras cosas
CANT D’ESTIL I CANT D’ALBAES
Aquest treball presenta la tradició del el Cant d’Estil, la seva história, instruments, axina com algunes de les persones actuals més representatives
Revista Renaixement. Año XIV, nº 51, mayo 2022
Contenido:
Emiratos Árabes Unidos: la joya tecnológica de oriente medio
Lucas Cranach el viejo
El paseo
La Motilla del Azuer (2200-1350 a.c.)
Ocio y tiempo libre. El aula se traslada a valencia
El código QR
No estés triste y sonríe al fin
Els dies passaven per a ell
Recuerdos de mi niñez con família, en el río de mi pueblo
Los afectos, los higos y las almendras
El último trimestre
Recuerdo de una calle entrañable: el Carrer Tosquella
Las casas de los labradores en Castellón
En algún lugar
Parque nacional de Garajonay
Què és el cant d’estil?
Crucigrama
50 aniversario del fallecimiento de Max Aub
Aprender desde casa
Als meus pares
Pintores del gótico valenciano
La figuera i els seus fruits
Les Illes Columbretes
Vox Sénior
Ensalada caprese
Bienvenido Mister Berlanga
El arreglo de las aguas entre Jérica y Viver
Tradiciones de donde nací
Farinetas
Patrimonio agrícola tradicional
Once upon a time… Los hippiess
Utensilios de uso cotidiano en desuso
Renaixement. Año XVIII, nº 50, diciembre 2021
Contenido:
Antonia un día me contó…
El cambio climático, el dilema del estudiante y la teoría del gorrón 8 casilla de peones camineros
Venceslau ayguals d’izco
El derecho de ser mujer
Escultura del dios endobeles (borriol)
La iglesia de fanzara
Gigante
Llavadors d’ onda
La amistad entre las personas mayores
Network Attached Storage
La restauració i els seus fets a la província de castelló 22 la rubia
La nostra llengua: el valencià
La paleta d’un pintor
Recuerdo de mi infancia
Cuidado con los timos actuales
Crucigrama
La vida de las abejas vista por el apicultor
Vivir con alegría
Eurosol… El fin de una saga
Antonio marco molés, un pintor de nuestra tierra
Origami
L’Origami és una activitat plàstica d’origen japonès, que consisteix en fer el plegat del paper, sense usar ni tisores, ni pegament i amb la qual cosa s’aconsegueix crear impressionants figures de tot tipus. En aquest treball es presenten les diferents tècniques d’Origami, a més dels seus beneficis des de la perspectiva pedagògica i psicològica. Es mostren també referents històrics i la experiència personal amb algunes obres d’Origami.
Figueroles d’Alcalatén. Els origens
Figueroles d’Alcalatén pertany a la comarca de l’Alcalatén (paraula que procedeix etimológicament de l’àrab “Alkala ‘tain” que vol dir “Els dos Castells”), un castell és el de l’Alcalatén situat prop de l’Alcora i l’altre podrie ser el de Llucena, encara que no hi ha documentació sobre aquest tema. La comarca té una extensió de 649 km2. i es desenvolupa al peus del pic del Penyagolosa, lloc emblemàtic per a la comarca i per al País Valencià, amb una altura de 1813 per damunt del nivell del mar. La comarca limite al nord amb l’Al Maestrat i l’Aragó, a l’est amb la Plana Alta, al sud amb la Plana Baixa i a l’oest amb l’Alt Millars.
La comarca està composta per l’antiga Tinença de l’Alcalatén, formada pels següens pobles i aldees: l’Alcora, Llucena, Costur, Figueroles, Les Useres, Xodos, Araia, La Foya, Torrocelles i Benagualit (actualment desaparegut després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609), i tres pobles pertanyents a l’antiga Tinença de Culla (que era de l’orde militar de Montesa): Vistabella, Atzeneta del Maestrat i Benafigos). La comarca va ser feu de la Casa aragonesa dels Urrea fins a 1798, any què va passar a la Casa Ducal de Híjar, fins l’any 1811, quan va quedar abolit el feudalisme.
Escola rural i població
Fins a l’arribada de les idees de la Il·lustració, l’educació, igual que la societat, era estamental, els nobles educaven als seus fills als seus palaus amb els preceptors que contractaven, de la mateixa forma el clero ho feia en les seues escoles, i pel general el poble sols es preocupava en treballar per poder menjar, que no hi era poc, en el món rural d’aleshores eren molt pocs els que acudien a una escola, que encara que poques, existien i depenien de l’Ajuntament o bé de les ordes religioses, l’església exercia el control de l’escàs ensenyament del moment amb la finalitat de perpetuar la seua ideologia.
Torregrosa (2012) afirma que, al segle XVIII si hi havia escoles de «primeras letras», encara que molt contades, però més que res conventuals, monacals i parroquials, a més de les universitats que tenien un origen pontifici. Es pot afirmar, que les funcions dels centres d’ensenyament eren les del sosteniment, mitjançant professorat i matèries, del model de la societat medieval.
Revista Renaixement, Año XVII, nº 49, junio 2020
Revista Renaixement número 49 publicado en el mes de junio de 2020
Índice:
– El paseo Ribalta
– Morería y Judería de Castellón
– Besos
– Guerra Civil Española 1936-1939, tristes recuerdos
– Palplantada a l’andana
– Sobre la Guerra Civil en España
– El món de les abelles i les abelles del món
– Historia de la Tauromaquia
– Aproximació a la nova cançó
– La sopa del santo
– Crucigrama
– La primera mujer que…
– Semana santa – Valladolid
– Monumentos históricos Camp de Morvedre
– El sueño de un corredor popular
– Alimentación saludable y de proximidad
– Tradiciones de Cuadiel
– El amor por nuestra comarca
– La india
– La importancia del juego en el ser humano
– Tartesos, en el suroeste de la península ibérica
– Camins de Penyagolosa, el futuro Patrimonio Mundial de la Unesco en Castellón
– Conjunto arqueológico de la ciudad romana de Baelo Claudia
Revista Renaixement, Año XVII, nº 48, abril 2020
Revista Renaixement número 48 publicado en el mes de abril de 2020
Índice:
– La cultura del almuerzo
– Canto a la Luna
– Contalles de la infància
– El convento de Carmelitas descalzas de Caudiel, hospital de sangre durante la Guerra Civil
– El fantasma del hospital provincial de Castelló
– Crucigrama
– La judería de Castelló
– El Mercat de Colom
– De músicas, ritmos y bailes. El tango (I)
– Una ciudad en constante evolución urbana
– Sor Isabel de Villena 1430-1490: Una monja en el Siglo de Oro valenciano
– Si a Kuwait tú vas…
– Mi preciosa tía de Barcelona
– Hablando de la ópera
– Paseo por el Cabanyal
– A Marigel (in memoriam)
– Pichín
– Receptes
– Lo volvería a hacer
– Solastalgia
– Temps d’esplai
Revista Renaixement, Año XVI, nº 47, diciembre 2019
Revista Renaixement número 47 publicado en el mes de diciembre de 2019
Índice:
– Ciencia, ética y religiones. Caminos divergentes o coincidentes en el mundo de hoy
– Crispín
– Darwin: un gigante en su observación y trabajo
– El almendro
– El jamón
– Inicio y final del convento monjas Agustina y de la iglesia de San Martín
– La diosa de la maratón
– La industria cerámica. Su implantación en la provincia de Castelló
– Crucigrama
– Les nadales
– Limosna
– Maria Egual i Miguel. Marquesa de Castellfort. Una escritora en la época Barroca
– Orden de Montesa. El porqué de su creación y su evolución hasta el siglo XXI
– Orquídies per a dues amigues
– Viaje a los Pirineos
– Rafael Guastaviano, un arquitecto valenciano en América
– El Mudéjar, o arte de los que se les permitió quedarse
– Tiempos Modernos
– Receptes
– El trono blanco
– El aula virtual
Revista Renaixement, Año XVI, nº 46, junio 2019
Revista Renaixement número 46 publicado en el mes de junio de 2019
Índice:
– La orden religiosa de los Templarios en la Corona de Aragón
– La miel
– El plástico, Ángel o Demonio?
– El vino en Castelló y provincia
– Inteligencia Artificial: La robótica
– Características de la sal
– Crucigrama
– Los cuentos como medio de educar las emociones en la etapa infantil
– María Lejárraga
– Museo de cerámica de l’Alcora
– Hotel Voramar, un hotel con recuerdos
– Nelson Mandela. Sudáfrica y el Apartheid
– Neurociencia, el cerebro y la memoria
– Pedro Miralles, el indiano
– Por la paz
– Pozos de nieve en la provincia de Castellón
– Primavera «Meses de flores, meses de amores»
– Si te dicen
– Terminamos tercer curso: Nos graduamos!!!
– Era un día de primavera
– Pierre Méchain: ¿Solo un nombre?
– La Marjal de Castelló: Llavor d’un espai agrari periurbà
– Cavallers, falta o bona?
– Breve historia de la prostitución ¿Legalizar o no legalizar?
– Amalia Juana Maria Fenollosa i Peris poetisa del romanticismo y de Castelló
– Vicente Enrique i Tarancón. Cardenal de Burriana
– La cámara hiperbárica. La oxigenoterapia hiperbárica (O.H.B.)
– Vivencias que aportan conocimiento
– El llagostí: Signe d’identitat de Vinaròs
– 50º aniversario mayo 1962-2018
– El Palancia. Recursos patrimoniales artísticos
– Medicina personalizada a través del ADN, o nuevo negocio
Les vacunes, prevenció sanitària
La Conselleria de Sanitat impulsa cada any una campanya de vacunació antigripal estacional, que s’adreça especialment a les persones amb un alt risc de complicacions en cas de agafar la malaltia, també va adreçada a col·lectius, com ara professionals de la salut pel potencial perill de contagi.
El període ideal per vacunar-se contra la grip és a la tardor, durant els mesos d’octubre i novembre, tot i que la vacunació també es pot realitzar fora d’aquest període, l’efecte dura un any, com que el virus gripal cada any és diferent cal vacunar-se de nou a la campanya següent.
El món de les Abelles
Les abelles, amb la seva funció pol·linitzadora, són una peça vital dins el nostre ecosistema.
Segons la FAO (sigles de Food and Agriculture Organitzacion, organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) 71 dels 100 cultius que proporcionen el 90% dels aliments de tot el món, són pol·linitzats per les abelles.
La finalitat del nostre treball de grup és la que ens portarà a posar en relleu la importància en aquest moment de la situació de les abelles en el món actual. Ara
més que mai està qüestionant-se la pervivència d’aquests insectes.
Revista Renaixement, Año XVI, nº 45, marzo 2019
Revista Renaixement número 45 publicado en el mes de marzo de 2019
Índice:
– El viejo arado
– Crucigrama
– El rol de la mujer en el período entreguerras
– Besos lanzados al aire
– La teoria sueca del amor
– Crónica rápida de un viaje a Roma
– Física para abuelos
– L’escola de les aus majors
– Manolo Safont, ceramista
– El taller de senderismo, actividad física y cultural
– ¿Dónde están las llaves?
– Rosas y espinas
– Vols vindre a Firujiciència?
– ¿Será el destino?
– Si vols viure més i millor, riu
– Por ellas
– Era un hombre hermoso
– El món de les falles
– Admiradores de la naturaleza
– Viaje a Tanzania
– Evolució de les boles a la xarxa
– Mirant la ciutat
– Proyecto Clear
– Al refugi! Bombes cauen!
Revista Renaixement, Año XV, nº 44, diciembre 2018
Revista Renaixement número 44 publicado en el mes de diciembre de 2018
Índice:
– Bajo los pies…
– Cosas de la física
– Apuntes sobre la vida de D. Vicente Blasco Ibáñez
– En este día soleado de invierno
– Influencia de la luna en la agricultura. ¿Mito o realidad?
– Nuestro Mijares, ¿cómo se reparten sus aguas?
– La boutique
– Alma de corredor
– La música y su historia
– XX anys del programa universitari per a majors a l’UJI
– ¡Cervantes nació en Alcalá de Henares!
– A la alumna permanente de la UJI
– Otoño ¡por fin!
– Recorrido por Vistabella y sus masías
– La oligarquía de Castellón en el S. XIX
– ¿Pudo ser la primera gran guerra?
– Recuerdos de mi infancia
– El influjo de la luna
– The Walkers of the World: caminando por los Valles de Hecho y Ansó, los estrechos del río Martín y disfrutando del Moncayo
– Una mirada al Mudéjar de la provincia de Palencia
Les jornades culturals de la Plana de l’Arc
Les jornades culturals del Pla de l’Arc són un esdeveniment de tres dies de durada en què cada poble de l’entorn del Pla ens mostra la seua cultura i els seus costums. Aquestes jornades es duen a terme un cap de setmana del mes dʹoctubre, les jornades són anuals i cada any es realitzen en un poble diferent de l’entorn del Pla.
El llagostí: signe d’identitat de Vinaròs
Dins de la nostra comunitat, concretament en la comarca del Baix Maestrat, en el municipi de Vinaròs, el llagostí es signe d’identitat, i és per una de les raons per les quals, Vinaròs és coneguda en tota la comunitat. Aquesta investigació tracta d’una breu història de la tradició marinera de Vinaròs, les tècniques utilitzades per a la pesca del llagostí i amb quina popularitat es tracta aquesta, ja que, gràcies a la seva popularitat es comercialitza per tota Espanya, fins i tot, el mes d’agost es conegut per la Festa del Llagostí.
Antropologia dels aliments. La taronja
Tots sabem que la cultura d’una zona en particular es molt important, però a vegades passa desapercebuda. S’analitza l’àmbit històric, polític, linguistic entre altres, però també és molt important la gastronomia, doncs és el cas d’aquesta recerca. Aquesta investigació tracta, en especial, la taronja, dins de tots els factors, geogràfic, cultural (grecs, romans, àrabs), a més a més, es centra especialment, en la taronja, com a producte estrella de la Comunitat Valenciana, i com afecta al municipi de Vinaròs, donant, també, receptes de cuina.
Museu de ceràmica de l’Alcora
Si pensamos en el municipio de Alcora, seguramente se nos vendrá a la cabeza su famoso Museo de Cerámica, ya que tiene una gran historia detrás, desde su fundación hasta la actualidad. El fundador de la Real Fábrica de loza fina y porcelana de Alcora es el IX Conde de Aranda, D. Buenaventura Pedro de Alcántara Ximénez de Urrea Abarca de Bolea, fundada en 1727, obteniendo en total, tres épocas. La primera la inicial, la segunda basada en la fabricación de porcelana y la más tardía especializada en la producción de una mayor calidad, en especial tierra de pipa y porcelana. En 1994, se inaugura el Museo de Cerámica, donde recoge una gran cantidad de piezas y colecciones de cerámica y porcelana, además de instaurar talleres cerámicos, para todo tipo de públicos. La elaboración de la cerámica y la porcelana es una actividad en Alcora, que no ha hecho estragos al paso del tiempo, ya que, en todo el municipio se pueden encontrar diversas piezas de muy buena calidad.
La Marjal de Castelló
La paraula Marjaleria té unes connotacions especials per a les persones tant de Castelló com del Grau, ha estat un espai on l’home, des de la seua visió antropocèntrica del mon, a pur de treball, ha transformat en benefici propi, primer dominant a la natura i fent terrenys de conreu allà on hi era complicat i més tard inclòs fent-lo habitable. A partir dels anys 80 es va produir un augment incontrolat d’habitatges, patint l’espai una desproporcionada densitat de població amb els problemes que comporta.
Hui en dia, i després de publicar-se, un Pla General Urbanístic, anul·lat pel Tribunal Suprem, un Pla Especial de la marjaleria i una proposta de nou Pla General Urbanístic, en procés de consulta i aprovació per part de l’Ajuntament de Castelló, es constata les discrepàncies entre sectors: veïns de la marjaleria, grups ecologistes i els propis grups polítics de l’Ajuntament de Castelló; discrepàncies que al parèixer no tenen fi; clar exemple on el xoc d’interessos particulars amb l’interès general es fa més pales.
Revista Renaixement, Año XV, nº 43, junio 2018
Revista Renaixement número 43 publicado en el mes de junio de 2018
Índice:
– AGRICULTURA TRADICIONAL Y MEDIO AMBIENTE
– LA RELÍQUIA DE SANT SEBASTIA: UNA PETITA MAI CONTADA
– EL PINTOR GABRIEL PUIG RODA. EL PINTOR DE TIRIG
– LA DULZAINA
– LOS HUERTOS URBANOS
– HACER VOLUNTARIADO
– RECUERDOS DE UNA NIÑA DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA
– LA MÚSICA COMO REFLEXIÓN
– VICTORIA KAMHI
– EL RECUERDO DE UN RECUERDO
– CORONACIÓN BENEDICTO XIII
– LA AGRICULTURA Y GANADERÍA TRADICIONALES Y EL MEDIO AMBIENTE
– HAIKUS PARA SOÑAR
– BANDA SANTA CECILIA, SANT MATEU
– EL SUFRAGI UNIVERSAL FEMENÍ: CLARA CAMPOAMOR
– RESTAURACIÓN DE LA IGLESIA VIEJA DE CHERT
– ESPAÑA SE PARTE EN DOS DESDE VINARÒS
– LA MÚSICA COMO REFLEJO SOCIAL
– TATTOOS EN NUESTRA PIEL
– HISTÒRIA DEL POBLE MAIA
– LA MARJALERÍA Y EL AGUA
– LA PIEDRA EN SECO
– PINTURA ARGENTINA FINAL SIGLO XIX Y SIGLO XX
– ARTES DE PESCA EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN
– L’HORT DEL MANYANO: AGRICULTURA ECOLÓGICA A TRAVÉS DE UN PROYECTO SINGULAR
– EL ESPÁRRAGO CON D.O. NAVARRA
– TRES MUJERES REPUBLICANAS
– LA INFLUENCIA DE LA LUNA
– PINCELADAS DE CIRAT
Revista Renaixement, Año XV, nº 42, mayo 2018
Revista Renaixement número 42 publicado en el mes de mayo de 2018
Índice:
– A PROPÓSITO DEL BLOOMSDAY
– EL ATRACTIVO DE PARÍS
– EL ARTISTA LUIS BOLUMAR SANTAMARÍA
– CASTELLÓN Y LA CULTURA DE LOS AÑOS TREINTA. INDICIOS DE TRADICIÓN Y DE MODERNIDAD
– EL TERREMOTO DE LISBOA DE 1755
– ILUSIONES, FRUSTRACIONES Y LOGRO. EL PUERTO DE CASTELLÓN EN LA PRENSA DEL S. XIX
– EL ARTE GÓTICO: VALLADOLID CAPITAL DEL REINO (1601/1606)
– UNA MINA DE RECUERDOS
– DESPANOCHADO DEL MAÍX. EL CUADRO MÁS CONOCIDO DE UN PINTO CASI OLVIDADO
– EL RÍO SUBTERRÁNEO MÁS LARGO DE EUROPA “LES COVES DE SANT JOSEP” EN LA VALL D’UIXÓ
– LA PROBLEMÁTICA DE LAS ABEJAS. EL VARROA SPP
– LAS TERTULIAS EN CASTELLÓN. CÍRCULOS SOCIALES Y CULTURALES DESDE PRINCIPIO DEL SIGLO XX
– LES PARTIDES DEL TERME DE CASTELLÓ
– LAS ENERGÍAS RENOVABLES
– PASADO, PRESENTE Y FUTURO DE LA LOGÍSTICA EN EL MUNDO DEL AUTOMOVIL
– SOROLLA (1863 – 1923)
– TEATROS Y CINES DE CASTELLÓN. 100 AÑOS DE HISTORIA
– TRAGEDIA DEL CINE “LA LUZ” VILLARREAL 1912
Història del Poble Maia
Referent al poble Maia ha hagut un canvi de les idees i els conceptes, però un canvi radical, sobre el seu fonament com a poble.
Al principi es creia que eren un poble pacífic que es dedicaven al cultiu del blat de moro, a observar les estrelles, i dedicats a honrar el temps amb ajuda dels bruixots .
Avui sabem que estaven governats per reis i prínceps tan preocupats pelvpoder com en qualsevol altra civilització.
El sufragi universal femení: Clara Campoamor
A dia d’avui no ens sorprèn en absolut veure una cua d’homes i dones davant una mesa electoral i depositar el vot a l’urna, ben al contrari, és tracta d’una escena habitual en dia d’eleccions.
A Espanya, aquesta imatge no era possible abans de 1931, es podia veure homes disposats a votar però mai dones ja que no gaudien d’aquest dret, no tenien la consideració de ciutadanes i, per tant, se’ls negava el vot.
Per a un ampli sector de la societat aquesta situació no podia ser d’una altra manera perquè, al seu parer, la dona no estava capacitada ni ho estaria mai, era un ser inferior a l’home en intel·ligència i en facultats; en canvi, per a altres sectors socials es tractava d’una flagrant injustícia.
Forma de vida i indumentària tradicional. Segles XIX i principis del XX
Mitjançant el present treball ens hem apropat a una societat i una època no tan llunyana, en la que van viure els nostres avantpassats propers (avis i besavis). Hem intentat conèixer la seua manera de viure i treballar, les seues costums i formes de vestir i divertir-se. La gran majoria de ciutadans eren llauradors pobres que poc a poc van canviar els camps per les fàbriques amb unes condicions laborals esgotadores i injustes i que van haver de treballar amb gran esforç per sobreviure, però que no deixaven de mudar-se i empolainar-se per anar a la plaça del poble per ballar i divertir-se.
Museu de Ciències Naturals del Carme d’Onda Castelló. Un museu per a grans i xics
El Museu de Ciències Naturals del Carme es singular en la Comunitat Valenciana, ja que es tracta d’un Museu amb una gran varietat y qualitat en el llegat patrimonial que custodia.
El Museu es troba, al municipi d’Onda, ubicació GPS: 39,9609213, -0,2792810 Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa UE. S’hi arriba per la carretera d’Onda a Tales CV-223.
Revista Renaixement, Año XV, nº 41, abril 2018
Revista Renaixement número 40 publicado en el mes de diciembre de 2017
Índice:
– Plantes medicinals plana alta
– Cantar en coro: una experiencia musical maravillosa
– Cosas de mi infancia
– El parque ribalta. Parte i
– Capilla mayor de la catedral de valencia
– Entre luces
– Exposición “de les terres del senyor rei d’aragó”
– El sueño de la radio
– Viaje a titán
– Leonor de aquitania
– Orígenes de málaga
– Mensajes del más allá
– Marya sklodowska – marie curie
– Prensa escrita: ¿información o manipulación?
– Germans caballers, dolçainers de sagunt
– Proyecto clear
– Sentir, que es un soplo la vida, que veinte años no es nada
– Sóc capaç de volar
– Un atraco… Con final feliz
– Veranos de niñez
Revista Renaixement, Año XIV, nº 40, diciembre 2017
Revista Renaixement número 40 publicado en el mes de diciembre de 2017
Índice:
– Centro cívico
– Conocer las plantas medicinales
– Rogativa del divino salvador de xiva
– Fotografies d’una vida
– Convento de al pie de la cruz y santa ana “convento de clausura”
– D. Juan bautista cardona vives. Hijo predilecto de catellón
– El humor
– Las riadas en vinaròs
– La vid
– Antonio maceda francés “el rubio de oro”
– Nuestra infancia. Una infancia diferente
– Luis chamizo. Su vida, su obra. Luis chamizo. Su entorno
– Recuerdos de mi infancia a golpes de susurros
– La riada de valencia de 1957
– La problemática de las abejas
– Vida y obra de alonso sánchez coello
– Tierras de naranjos
– Entrevista a salvador cabedo
– Isabel ii i vinaròs
– Vicente nicolau cotanda (sagunto 1852-buenos aires 1898)
– Ciutats per poder viure i respirar dignament
– Croacia: tierra de bosques y cultura
– El jet lag
– El pare vicent y el cooperativismo castellonense
– Percepción personal de la vejez
– “La isla de los 5 faros” (ferrán ramón-cortés)
– San saturio
– “Teatro, lo tuyo es puro teatro”
– Vicent andrés estellés. Escriptor des del poble
– ¿Que somos?
– Si no recuerdo mal
Les Partides del Terme de Castelló
De cada partida es presenta una fitxa documentada fent referència als límits territorials; a l´etimologia, és a dir, a l´origen i la reconstrucció de l´ascendència del seu nom, i a la toponímia, els noms dels llocs d´una àrea geogràfica, l´origen i les seves relacions amb la llengua parlada actualment o amb llengües ja desaparegudes.
L´origen de la toponímia de les partides del terme de Castelló de la Plana és molt incert, imprecís, … donat que hi ha escassa documentació, però existeix algun document històric com a referència.
Revista Renaixement, Año XIV, nº 39, mayo 2017
Revista Renaixement número 39 publicado en el mes de mayo de 2017
Revista Renaixement, Año XIV, nº 38, abril 2017
Revista Renaixement número 38 publicado en el mes de abril de 2017
Revista Renaixement, Año XIII, nº 37, diciembre 2016
Revista Renaixement número 37 publicado en el mes de diciembre de 2016
Revista Renaixement, Año XIII, nº 36, junio 2016
Revista_Renaixement_36_web
Revista Renaixement, Año XIII, nº 35, mayo 2016
Revista_Renaixement_35_web
Revista Renaixement, Año XIII, nº 34, marzo 2016
Revista_Renaixement_34_web
Revista Renaixement, Año XII, nº 33, diciembre 2015
Revista_Renaixement_Libro_web
Revista Renaixement, Año XII, nº 32, junio 2015
Revista_Renaixement_32_Borrador_29_05_15_v1
Revista Renaixement, Año XII, nº 31, mayo 2015
Revista_Renaixement_31_WEB_FINAL
Rutas de senderismo de la comarca dels Ports
La comarca dels Ports es la más septentrional de las comarcas de Castellón, en la confluencia de Aragón y Cataluña, con un paisaje plagado de impresionantes muelas y valles creados por masas calcáreas cretácicas. En este trabajo me he limitado a recopilar las rutas que están señalizadas o los senderos que todos los ayuntamientos tienen con trazados limpios, que muestran los rincones más bonitos de cada una de las poblaciones, la mayoría sin mucha dificultad y fáciles de recorrer incluso para personas sin experiencia en la materia.
Infraestructures ramaderes a la Pobla Tornesa
Descobrir les edificacions no ha segut mes complicat que el tornar a caminar pel damunt de les esscabroses pedrisses, això si, ben calçat, no vull imaginar-me com ho devien de fer aquells pastors, vestits de qualsevol manera i amb unes pobres espardenyes, la veritat, una tasca dura a la vegada que dificultosa.
«El cuento del Dumenche» «El cuento del Dumenge» «El conte del Diumenge»
El «Cuento del Dumenche», és una revista literària que es va publicar a València i en valencià.
Un altre paisatge: El llenguatge sexista
Hi ha altres aspectes i circumstàncies que
determinen també el caràcter col·lectiu dels pobles,
ens referim a tots aquells elements que configuren un
nou escenari i ens dibuixen un paisatge sociocultural,
resultat de la interacció entre l’home i el seu entorn.
Múltiples aspectes de la nostra vida quotidiana
formen part d’aquest paisatge: l’economia, la religió,
la justícia, les estructures polítiques i laborals, etc.
però també el llenguatge utilitzat per una societat
configura, en bona mesura, el paisatge sociocultural. Aquest darrer aspecte, la llengua com a component sociocultural, és el que ens interessa en el present treball.
Modernisme en Castelló
La burgesia castellonenca a principis del S. XX va voler demostrar el seu poder econòmic, i es va unir al moviment artístic actual, el Modernisme, el qual es va representar sobretot pels particulars, ja que els governs del moment a causa de que aquest era un moviment que venia de fora, el va vetar, als edificis públics.
La Valltorta, pinturas rupestres
Descobriment de les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, estudi i protecció, Museu de la Valltorta, situació dels abrics, poblacions, situació geogràfica, climatologia, flora i fauna, entre altres temes que es presenten.
Més enllà de la mel
Recorregut per la història de l’apicultura des de l’antiguitat fins a l’actualitat , tèniques emprades a cada època i història de la mel.
